Zona hadal

La zona hadal és una divisió de la zona pelàgica que equival a aquelles parts de l'oceà que es troben per sota dels 6000 m de fondària, la majoria dins d'una fossa marina. El seu nom prové del déu Hades,[1] senyor dels regnes subterranis. S'han localitzat 46 zones hadals en els oceans, de les quals trenta-tres es troben dins de fosses marines, cinc tenen més de 10000 m de fondària i vint-i-sis s'ubiquen a l'oceà Pacífic.[2] Tot i que suposen menys del 0,2% de la superfície dels fons oceànic, sumen gairebé la meitat de la seva profunditat total. La zona hadal més fonda, i probablement la més coneguda, és la de la Fossa de les Mariannes.

Les zones hadals es caracteritzen per manca de llum solar, que no arriba a tanta fondària i una elevada pressió, per la qual cosa les condicions per a la vida només permeten la proliferació d'organismes extremòfils. La temperatura oscil·la entre 1 i 4 °C, més elevada que a les zones polars. Aquest fet és provocat per la pressió, que escalfa l'aigua gradualment (un efecte observat des del 4500 m de fondària aproximadament).

  1. Jean-Marie Pérès, La vie dans l'Océan, Éditions du Seuil, 1966, p. 49.
  2. Jamieson, Alan. «All About Trenches». Hadal Ecosystems studies. [Consulta: 20 agost 2019].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy